COMPUNCIÓ, [COMPUNCCIO, COMPUNCTIO, CONPUNCÇIO] s.
Dolor pregó d'haver ofès Déu.
"... dic que axi fa Jesuchrist, qui ab cert senyal nos apelle. E com? Quan la persona esta en mala vida, e li done compunccio, dient li que isque de aquella mala vida, car stant axi morras e seras dapnat." Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIII
"E deus lo supplicar... que t do gracia de regonexença e clara memoria, verdadera e entegra, de tots tos peccats, e font de vertaderes lagremes, e compunctio e ferm proposit de abstenir te de offendre l daciavant..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.037, tercer punt
"Per Deu represa ffon e çitada; tota sglayada, comoçio conpuncçio e resistençia, erubeçencia se ach sentida." Roig, Jaume Spill 10.375
| | |